dijous, 23 d’octubre de 2014

Re-actualitzant BCN World


Continuem amb nova informació, aquest cop amb caràcter més oficial i menys rumor o especulació periodística. A partir del que diu una nota de premsa del Consorci del Centre Recreatiu i Turístic, transmesa pel departament de Territori i Sostenibilitat (la podeu veure aquí) i amb l’ajut dels gràfics manllevats de l’Ara, podem saber alguna cosa més, i ens podem fer algunes preguntes noves.

1. Segons diu la nota “l’ocupació del sòl no serà en cap cas superior al 30% del CRT”. Això és el que ja deia la llei 2/89, i el que diu el nou redactat del decret 152/1989 d’acord amb la darrera llei 6/2014, de modificació de la llei 2/89 (i demano disculpes per aquest garbuix legislatiu). Clar que la llei 6/2014 també diu que el Pla director urbanístic (PDU) podrà reordenar tot això “sense subjecció als paràmetres urbanístics establerts (a la llei 2/89) i a les disposicions reglamentàries que la despleguen (és a dir, el mateix decret 152/1989).

Aquesta precisió de barra lliure urbanística fa que també sigui discrecional l’aplicació de l’article 8 de la llei 2/89, que preveia:

Els àmbits territorials destinats per als usos hotelers, residencials i comercials, amb els seus serveis, es classificaran en el règim de sòl urbanitzable per al seu desenvolupament mitjançant pla parcial.”

Així es va fer amb el pla parcial subsegüent, del subsector 2, l’abast del qual és de 247,7 ha, és a dir, el 30% del CRT. Es mantindrà aquesta previsió? La nota de premsa no parla de “sòl urbanitzable” sinó del “sòl ocupat” que no és ben bé el mateix. Com sap qualsevol agent urbanístic –sigui planejador o sigui promotor- no és el mateix la suma de les parcel·les que el sòl urbanitzable. Veurem què fa el PDU.

No sabem com es regularan els altres usos possibles, que podrien anar en sòl no urbanitzable. Aquella anunciada pista de cotxes elèctrics –anunciada a la premsa, no a la nota del CRT- deurà anar en sòl no urbanitzable. El PDU podrà suplir les determinacions de planejament que estableixen els articles 47 i següents de la llei d’Urbanisme per a les activitats en sòl no urbanitzable? O es tramitarà el pla especial que fixa la llei, amb totes les exigències –informació pública, impacte ambiental i paisatgístic- assenyalades? Això, o s’inclou dins el sòl urbanitzable. Ja ho veurem.

2. Sabem ara que cada un dels Complexos turístics integrats (CTI) tindrà uns 450.000 m2 de sostre. Però no sabem quants CTI hi podrà haver. La llei 6/2014 especifica (disposició addicional primera) que atorgarà “fins a un màxim de sis autoritzacions per a casinos de joc”. Com que sembla que cada casino correspon a un CTI, això ens indica que es pensa en un mínim de sis CTI, però enlloc no diu que no hi pugui haver més CTI sense casino. Per tant, tenim uns mínims de 2.700.000 m2 de sostre (450.000 x 6) més els que hi pugui haver més enllà d’aquets sis CTI amb casino.

Clar, això vol dir que em vaig quedar molt curt, quan vaig preveure 1.300.000 m2 (ho podeu veure aquí) a partir de l’escassa informació que tenia aleshores, però això també vol dir que en les preocupacions per l’impacte que això suposa també em vaig quedar curt

La comparació amb la ciutat fantasma de Seseña també es queda curta, els càlculs per consum d’aigua, per mobilitat o per producció de residus, també. I, no cal dir, la diferència amb el que es podia fer -495.000m2- i ara resulta molt més gran, la qual fa, al meu entendre, molt més factible una reclamació dels expropiats pel canvi de l’objecte de l’expropiació.

3. Continuem sense saber què hi haurà allí on no hi ha aquests sis CTI. De la infografia extreta de l’Ara –i que es correspon molt amb les que han publicat uns altres mitjans- sembla que aquests sis CTI es concentren a la peça que sempre s’ha assenyalat com la destinada al BCN Dream (quan es parlava de BCN Dream, BCN Park, i BCN Smart City, però això darrer ja ha desaparegut del mapa, substituït per un misteriós BCN Village. La podeu veure aquí:


Segur que no hi haurà habitatge?) és a dir, la peça XXII que ens diu l’ordenació del Pla parcial del subsector 2, una peça de 43ha. Si fem cas de les infografies, és lleugerament superior; posem unes 60 ha. Com que l’ocupació no serà superior al 30% del CRT, i això són 247 ha... què passa amb les 187 restants? Més CTI, de 450.000 m2 cadascun?

4. A la vista de la infografia, sembla que s’opta per un model en alçada. Com que 450.000 m2 són molts metres, això vol dir moltes plantes, i més tenint en compte que l’alçada de cada planta, en un casino, no és exactament la que coneixem en un habitatge corrent; és a dir, per al mateix sostre, més alçada. Com casarà això amb el que diu la llei 6/2014, que “s’han de tenir en compte els valors i reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona pel que fa a la configuració d’espais i edificacions”?.

5. Segons la nota, hi haurà un avanç disponible en poques setmanes, i s’obrirà un període de consulta amb els ens locals afectats i amb la direcció general de Polítiques Ambientals. Hi haurà algun tipus d’informació pública? La llei no obliga, però ho permet (article 106 del reglament de la llei d’Urbanisme:

106.1 Per facilitar la participació dels ciutadans en la formulació dels plans urbanístics, prèviament a l'aprovació inicial l'administració competent pot acordar publicar i sotmetre a informació pública avanços dels instruments de planejament urbanístic.”

Tenint en compte l’impacte de l’actuació, i la controvèrsia que ha generat, em semblaria una opció responsable, per part del govern, de fer aquesta informació pública. No estem parlant d’un planejament d’abast limitat, sinó de grans magnituds, i, a més, d’un planejament necessitat de la màxima legitimitat moral. No n’hi ha prou amb els mínims de la llei.

6. La nota cita l’informe preliminar de sostenibilitat ambiental. Quina tramitació seguirà l’avaluació ambiental? La llei 6/2009, d’Avaluació ambiental de plans i programes, dóna diverses possibilitats. D’entrada cal dir que no hi ha l’obligatorietat formal que un PDU hagi de sotmès a avaluació ambiental, i això és així perquè els PDU estaven pensats amb un altre contingut molt diferent al d’aquest. Va ser la modificació de la llei d’Urbanisme, amb les lleis òmnibus, la que va crear aquest tipus de PDU –seguint l’estela dels PDU de les àrees residencials estratègiques, tot s’ha de dir- més semblant a un POUM supramunicipal, barrejat amb Pla parcial, que una altra cosa. Sigui com sigui, i amb molt bon criteri, no s’ha optat per a eximir-lo d’avaluació ambiental.

Això vol dir que se seguirà el tràmit de l’article 17 de la llei 2/2009. Ja es parla, a la nota del CRT, del corresponent informe de sostenibilitat ambiental preliminar. I ens tornem a trobar amb una possibilitat legal de participació –que no obligatorietat- que, al meu entendre, hauria de ser aprofitada. La llei diu, sobre l’informe preliminar de sostenibilitat ambiental:

Article 18
Consultes sobre l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental
1. L'òrgan ambiental identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat, que han d'ésser consultats sobre l'abast i el grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental.
2. L'òrgan ambiental pot ampliar la consulta a altres òrgans administratius, organitzacions o persones físiques o jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient.
3. L'òrgan ambiental fa les consultes per mitjans convencionals, telemàtics o per qualssevol altres mitjans que acreditin la realització de la consulta i, en tots els casos, ha de facilitar l'accés a la documentació presentada pel promotor.
4. Les administracions i, si escau, les entitats i les persones consultades poden fer arribar a l'òrgan ambiental llur parer sobre l'abast i el grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental, en el termini d'un mes.”

Quines seran aquestes “persones físiques o jurídiques, públiques o privades” que seran consultades?. Repeteixo els arguments que he dit abans: el PDU necessita la màxima legitimitat pública, i això passa per preguntar fins i tot –o sobretot- als que no volen BCN World.

Clar, tot això pot anar en detriment de la rapidesa, però crec que la seguretat, la legitimitat, i fer les coses més ben fetes, ho compensa amb escreix. I necessitem compensar moltes lleugereses, inconcrecions i frivolitats que ja arrossega tot aquest procés.

Conclusió: sabem més coses, però aquestes coses ens generen noves preguntes i nous dubtes. Continuarà.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada