Sobre Mas d'en Sordé a l'Ajuntament de Tarragona, i de les mancances del debat

En la somorta, previsible, i anodina vida municipal tarragonina acabem de tenir un petit episodi polèmic, amb intervenció exaltada i tot. Divendres passat, al plenari municipal, s'aprovava una modificació del POUM consistent en el canvi del programa d'actuació d'una de les actuacions, la corresponent al PP.43, Mas d'en Sordé.

La polèmica no va venir del fet que hi hagués interpretacions diferents sobre la conveniència o no d'aquesta actuació -que és absolutament legítim- sinó dels arguments adduïts per part de l'oposició, uns arguments que, per dir-ho amb suavitat, no encaixaven amb la realitat del tema a debat. Vaja, que no sabien el que es deien.

El que se sotmetia a l'aprovació del plenari era passar el PP.43 del tercer sexenni al primer sexenni 2013-2018, més algunes modificacions normatives menors. Per tant, no el caràcter urbanitzable o no del sector, ni les determinacions bàsiques d'aquest (delimitació, edificabilitat, qualificació, sistema d'actuació, etc). Aquestes determinacions ja vénen establertes al POUM, i no eren objecte de discussió en aquell expedient.

Això no vol dir, és clar, que no puguin ser discutides. És absolutament legítim estar en desacord amb totes o algunes d'aquestes determinacions. Només faltaria. El que no és admissible és argumentar-ho amb dades que no es corresponen a la veritat.

I què va passar al Ple? Van ser dues les afirmacions de part de l'oposició, que poden ser discutides, a un nivell diferent. Per una banda, l'afectació o no de l'Anella Verda. Per l'altra, l'afirmació que al PP.43 s'hi promouen xalets i edificació dispersa. Anem per parts.

Sota el nom d'Anella Verda trobem dues realitats. Una, de caràcter legal: aquells espais que el POUM de Tarragona qualifica d'Anella Verda, en els termes de l'article 369 de la normativa del POUM, que diu:

“Article 369. Regulacions específiques pel sol inclòs dins l’àmbit de l’Anella Verda (clau AV).

1. Els sòls inclosos dins de l’àmbit delimitat com a anella verda es regiran per les respectives qualificacions urbanístiques que els hi correspon.

2. Aquests sòls seran objecte de gestió per part de l’Ajuntament, de manera específica, directa o indirecta, en la forma que es determini, d’acord amb els següents principis:

- Preservar l’Anella Verda com a espai lliure al servei de la població, amb una gestió sostenible dels recursos, de manera integrada. Aquesta gestió integrada anirà dirigida a assegurar la connectivitat ecològica, paisatgística i social de l’Anella Verda, i podrà fer propostes en àmbits externs que facilitin aquests objectius, especialment als àmbits costaners i als sectors del sòl urbanitzable adjacents, que, no obstant això, es regiran per les seves regulacions específiques.

- Generar pautes d’ús d’aquests espais en benefici de la ciutadania, des del punt de vista educatiu, cultural, esportiu, turístic i de lleure.

- Facilitar la gestió sostenible dels espais naturals, d’acord amb els objectius generals de l’Anella Verda, en concertació amb la propietat privada.”

I els sòls són els que figuren al plànol d'ordenació corresponent, el plànol Sèrie 04. Qualificació del sòl no urbanitzable – e:1/10.000. I, segons aquest plànol, els sòls del PP.43 no són inclosos a l'Anella Verda. Això pel que fa a les determinacions amb valor normatiu.

Una altra cosa és considerar que morfològicament, aquests sòls també haurien de ser dins de l'Anella Verda, una consideració absolutament legítima, i segurament molt raonable. Perquè, doncs, si morfològicament hi haurien de ser, no hi són normativament? Doncs perquè en el procés del POUM vigent, a l'hora d'introduir-hi l'Anella Verda, es va fer un càlcul possibilista: incloure-hi tot allò que, segons el mateix POUM -aleshores ja en una fase molt avançada- no fos ja classificat d'urbà o d'urbanitzable, especialment si era una classificació ja heretada i amb possibles problemes d'indemnització. Una decisió possibilista, similar a la practicada a l'hora del planejament territorial de Catalunya, que va assumir el sòl ja prèviament classificat d'urbà i urbanitzable a l'hora de configurar el sistema d'espais lliures.

No cal dir que és absolutament legítim considerar que aquests sòls -n'hi ha més- també havien de ser inclosos a l'Anella Verda, però el que no es pot fer -i em temo que això va passar al Plenari de divendres- és barrejar ambdós conceptes. Això només  crea confusió, i no seria admès en una altra mena de debats.

L'altre punt és més clar. Les afirmacions que allí hi van xalets, acompanyades del retret que “el 60% sigui d'aprofitament privat”.

Per contrastar això, cal anar a la font, que és la fitxa normativa del PP.43, on es recullen totes les determinacions que haurà de complir el futur Pla parcial.  Totes, no unes quantes, triades a la carta. Totes.

Què diu la fitxa? Doncs l’edificabilitat bruta màxima (0.1 m2/m2; és a dir, 47.430 m2 de sostre corresponents als 474.300 m2 de superfície del sector) densitat bruta màxima (5 habitatges per ha; és a dir, un màxim de 237 habitatges) cessions (les previstes a la llei, amb un mínim del 40% per a sistemes i un màxim del 60% per a ús privat), el sistema d’actuació (reparcel·lació de compensació bàsica) i les tipologies (habitatge unifamiliar aïllat, aparellat i/o en filera, plurifamiliar).

Ep! Habitatge unifamiliar aÍllat! Aleshores vol dir que sí que hi podrien anar xalets? No ens posem nerviosos, recordeu que cal llegir tota la fitxa i complir totes les determinacions.

Què més diu la fitxa? Doncs una cosa com ara la següent:

“Tot l’aprofitament privat es localitzarà a la zona discontinua del sector situada més al nord, a tocar dels sectors residencials desenvolupats del terme veí.”

És a dir, que els 47.430 m2 de sostre màxim, traduïts en un màxim de 237 habitatges, s’han de situar exclusivament en la part del PP.43 del N, que té una superfície de 100.700 m2. Una superfície que, si hi comptem la vialitat i serveis necessaris, és impossible que pugui contenir 237 parcel·les per a 237 xalets.

Clar, cal llegir tota la fitxa i fer quatre números. Podria haver-hi una proposta mixta, amb xalet i plurifamiliars? Podria, sempre que es respectin els màxims –sostre i densitat- i es facin encabir en els 100.700 m2 de la zona discontínua, però pensem també que, a més xalets unifamiliars, més carrer i, per tant, menys parcel·les.

Però encara hi ha més coses.

Si a més de mirar la fitxa ens mirem l’expedient que es votava –i seria d’esperar que els nostres representants a l’Ajuntament es mirin i estudiïn les coses que voten, oi?- i, sobretot, ens el mirem sencer, veurem que hi ha, entre d’altres coses, l’Annex 1, que recull l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del futur Pla parcial. I a la pàgina 10 d’aquest  Annex un quadre que recull superfícies i sostres de zones i sistemes. És aquest:

O sigui, que ja sabem que el Pla parcial tindrà 13 habitatges unifamiliars aïllats -13- més 2 que podran ser equipament privat, més 6 ja existents. Total, 21. La resta fins als 237 -216- en blocs de 6 i 9 habitatges. Això no és “una urbanització de xalets”. Ni és ocupar el 60% del sòl, com sembla entendre algú del plenari (però ja entenc que la distinció entre zones i sistemes deu ser molt complicada).

Vol dir tot això que no es pot estar en contra del que suposa el PP.43?. De cap manera. Em  sembla absolutament legítima la posició contrària a aquesta urbanització i els qui s’hi oposen tenen tot el dret a defensar-ho. Però el que no em sembla ni raonable ni simplement presentable és que no sàpiguen defensar-ho més enllà de quatre tòpics generalistes, i encara menys adduint dades equivocades que posen de manifest una supina ignorància de la realitat i del tema concret de què es tracta. Espero, de les persones que seuen al Plenari municipal –de totes- un mínim sentit de la responsabilitat, i saber de què parlen.

Qui hagi tingut la paciència de seguir aquest blog haurà pogut veure, en temes més urbanístics, la voluntat d’aclarir conceptes, de concretar dades, de puntualitzar, mes enllà d’un simple “a favor o en contra”. Això es pot veure especialment en tota la llarga sèrie sobre BCN World, i també es podia veure en els apunts sobre la Budellera. Crec que tenim dret a exigir que els debats –absolutament necessaris- es facin sobre dades fidedignes i no sobre hipòtesis, especulacions, o tergiversacions. La ignorància, que és molt atrevida, no hauria de tenir lloc en aquests processos. Admetríem un debat sobre pressupostos en què es confongués la despesa corrent i la despesa d’inversió, o simplement que fes les sumes malament? Jo, almenys, no ho admetria. I en urbanisme, tampoc.

Espero, de l’actual oposició –o, si més no, de part de l’actual oposició- que tingui voluntat de govern, i això vol dir demostrar la capacitat d’entendre les matèries a debat i d’aportar solucions pròpies. I, en aquest tema del PP.43, n’hi ha, a diversos nivells.

Què hagués fet jo, de ser regidor de l’oposició?

D’entrada, tenint en compte que s’hi ha aprovat un canvi en el programa d’actuació, qüestionar el programa d’actuació, i intentar fer-ne una revisió més àmplia. Em sembla especialment important, perquè crec que és la via per a una inflexió en el POUM, absolutament necessària, sense encarar un procés complet de revisió, que a curt termini veig inviable i que, pels ritmes temporals que té, no permetria resoldre bé alguns problemes que poden venir.

Crec que, des d’una òptica de govern –i, insisteixo, entenc que aquesta hauria de ser la voluntat dels que ara són a l’oposició- cal avançar-se als problemes i no esperar a tenir-los a sobre. El sexenni 2019-2024 és a la cantonada, i una modificació ara del programa d’actuació permetria guanyar temps i emprendre la modificació del POUM, en una primera instància, i avançar feina per a la revisió que també caldrà fer. Qui vulgui saber-ne més, ho pot llegir més desenvoluipat aquí. 

Més a curt termini, i específicament per al PP.43, hagués intentat condicionar-ne l’execució (això es pot fer també quan es tramiti el Pla parcial) en el sentit de posposar els habitatges a l’efectiva rehabilitació de Mas d’en Sordé i al real ús hoteler. Al capdavall, aquest –l’hotel de categoria, de cara a un turisme d’alt nivell- és el que més es pot adduir com a interès general –i jo crec que ens interessa, a Tarragona, tenir aquesta mena d’hotel i de turisme, encara que altres opcions també són legítimes, és clar-. Condicionar l’efectivitat dels habitatges a l’hotel és assegurar-se –o intentar-ho- que no s’haurà utilitzat l’hotel per com a excusa. És una manera de fer similar a la de l’aleshores director general d’Urbanisme, Joan Anton Solans, a la dècada dels vuitanta, amb els camps de golf, que sempre anaven enganxats a una urbanització: primer el camp de golf, i després la urbanització, i així queien pel camí uns quants projectes absolutament especulatius.

Això és el que jo hagués fet, de ser regidor a l’oposició. Ja em faig el càrrec que això suposa llegir-se els expedients, llegir-se i interpretar les fitxes del POUM, i és incompatible amb la improvisació i amb la frivolitat. Cadascú sap què vol, sap o pot fer.