Josep-Fèlix Ballesteros: tard i malament

Si bé fa un parell de dies ja em vaig pronunciar sobre l'absentisme de l'alcalde de Tarragona sobre els fets de diumenge 1-O (ho podeu veure aquí)  som en uns temps que evolucionen a tota velocitat. Reflexions o comentaris fets fa vint-i-quatre o quaranta-vuit hores queden ràpidament superats per esdeveniments.

Avui, l'alcalde ha comparegut i ha donat explicacions. O això diu que ha fet. Ho he sentit en el podcast que hi ha al web de Tarragona Ràdio. Anem per parts:

L'alcalde ens ha dit que va fer el que havia de fer, com alcalde. També -això a preguntes dels periodistes- que no donaria detalls del que va fer. Entenc que hi hagi detalls que segurament no es poden donar, però no admeto que no expliqui res més que dir que ha treballat molt i moltes hores. De fet, una de les poques coses concretes que ha dit és que diumenge 1-O va fer 19 tweets. Mira que bé. El community manager es va guanyar el sou.

A partir d'aquí, ha dit tres o quatre vegades que condemnava la violència, així, tout court. No tinc cap dubte que l'alcalde condemna la violència, no crec que hi hagi algú que no ho faci, però els termes en què ho ha fet em recordaven massa aquelles condemnes retòriques (“condenamos la violencia venga de donde venga”) que feien els ministres tipus Martín Villa quan l'extrema dreta cremava una llibreria. No vull, de cap manera, comparar Ballesteros amb Martín Villa, ni en broma, això que quedi clar. Però aquesta condemna tan difusa, tan genèrica, no em serveix.

No em serveix perquè en cap moment ha dit quina violència condemna i qui la feia. No ha distingit en cap moment, de manera clara, rotunda i explícita, que qui rebia la violència eren els ciutadans i ciutadanes de Tarragona, i qui l'exercia eren les forces i cossos de seguretat de l'Estat. No ha defensat clarament, explícitament, la gent de Tarragona davant la barbàrie. I ho hagués hagut de fer. Ja el mateix diumenge, i no per tweets -no fotem, home!- sinó amb presència i claredat. I no ho ha fet ni tan sols quan han passat tres dies, i sabem molt bé que aquesta violència no era, no és, anònima.

De fet, ha parlat sempre de “excés de violència”. No he sentit les preguntes -però es podia deduir de les respostes- i és una llàstima que ningú no hagi preguntat quina hagués estat la dosi adequada de violència, ja que sembla que el problema és que n'hi va haver en excés. Ves a saber, potser és que la policia i la guàrdia civil no portaven un violentòmetre a sobre, i no podien mesurar la concentració de violentina de cada cop de porra.

I ràpidament les explicacions han derivat al pacte de govern, on ha tornat a dir que el pacte de ciutat deixa ben clar que la política general en queda al marge. Del pacte de ciutat ja vaig opinar al seu dia (ho podeu veure aquí) però em sembla que estem parlant del que va passar a Tarragona diumenge passat. No sé si és política general o no, però no confonguem les coses: parlem de la defensa de la gent de Tarragona i del dret que tenen que no se'ls atonyini. I aquest dret el tenen tant si són independentistes com si no, si volien votar o no, si volien votar sí, no o en blanc. Si la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona no és política de ciutat, ja m'explicarà què és.

De fet, continuant amb aquesta manera d'espolsar-se les coses, ha acabat dient que ell no és independentista -ja ho sabíem- però que tampoc no és antiindependentista. Aquesta és una afirmació que vaig sentir fa temps de Raimon Obiols, i ja aleshores em va semblar una fugida d'estudi, però no és això, ara. Ara, de diumenge ençà i sobretot diumenge, el que jo li retrec és l'absentisme en la defensa de la gent, un absentisme prolongat durant tres dies, llevat d'uns quants tweets, de misterioses gestions secretes, i d'angelicals postures equidistants políticament quan del que es tractava no era de posicions polítiques sinó de la dignitat de la ciutat i de la seva gent.

Tenia, té, exemples. L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, per exemple, que va sortir a defensar els seus veïns. La mateixa alcaldessa que li va etzibar al President de la Generalitat que no li passés el mort als alcaldes, i tenia una part de raó (una part, perquè jo crec que els alcaldes són els representants de la Generalitat al municipi, i una part va amb ells). Però el que hem tingut a Tarragona no és un alcalde que no s'ha deixat utilitzar pel Govern, el que hem tingut és un alcalde que ha fet d'instrument, d'aliat objectiu, del Gobierno, del Gobierno que ha portat els milers de policies i que els ha deixat anar a repartir castanyes a la gent.

I és que hi ha equidistàncies que maten. Conta la llegenda que, en la guerra entre els ocells i els mamífers, el rat-penat anava un dia amb uns, un dia amb els altres, fins que el van descobrir. I des d'aleshores ha de sortir de nit perquè no l'aguanten ni els uns ni els altres. Ocells i mamífers, ara, no són independentistes i no independentistes. Diumenge eren policies i gent, o gent i policies, m'és igual. Diumenge no es podia ser rat-penat.

Ballesteros, tard i malament.