Revisió del POUM de Tarragona? (2)

Continuem amb el tema de què fer amb el POUM de Tarragona. A l’anterior apunt exposava algunes vies d’actuació que em semblen viables, relativament fàcils d’implementar, i eficaces. Hi ha, és clar, més opcions, com ara encarar de cop la revisió del POUM, no sé si sense mandra i sense por, però em sembla que sense coneixement del que significa això, però, en fi, cadascú és lliure  de proposar el que vulgui, al marge de les possibilitats i conseqüències.

Hi ha, però, una tercera possibilitat, que anomeno la possibilitat nuclear: que el POUM quedo derogat ipso facto. Això és possible? Doncs sí. I no remotament (però tampoc és una seguretat). Perquè nuclear? Perquè ho anul·la tot, i ens deixa en la intempèrie urbanística pràcticament sense avís.

Quan el POUM va ser aprovat definitivament, va ser objecte de diversos recursos, de tota mena. És una possibilitat que té tothom- la ciutadania, empreses, societat civil- si consideren que hi ha aspectes que vulneren la legalitat. Com que un planejament urbanístic –sobretot en una ciutat complexa com Tarragona- té molt elements, i com que tenim una normativa també complexa, no sempre clara, i de vegades contradictòria, és fàcil fer interpretacions segons les quals hi ha aspectes no legals. De fet, a més de fàcil, també és probable que sigui veritat. Fins aquí, doncs, la normalitat.

Alguns d’aquests recursos ja fa temps que duren –fins i tot pel peculiar sentit del temps que té la justícia- i podrien ser sentenciats aviat. I aquí tenim el risc. Darrerament, el Tribunal superior de justícia de Catalunya ha tombat uns quants POUM, alguns de poblacions mitjanes i grans. No ha tombat un aspecte concret –la regulació d’un sector, la classificació d’una finca, un article de la normativa- sinó tot el POUM, atenent el seu caràcter sistèmic. Això implica el retorn a la vigència del planejament general anterior, en el cas de Tarragona, el Pla general de 1995.

Podria passar, això, a Tarragona? La informació que tinc és que no és molt molt probable, però la possibilitat real existeix. Per tant, entenc que caldria estar preparat, amb mesures que, en part, van en la línia del que ja proposava.

Quan el TSJC tomba un POUM, la sortida més immediata per al període en què no es refà un nou POUM és regir-se per unes Normes transitòries que pot formular i aprovar, d’urgència, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat (és el que ha passat, fa molt poc, amb Mollet del Vallès). Crec que seria prudent que, des de l’Ajuntament, es treballés en aquest sentit, seleccionant les parts del POUM a mantenir i a reformular, de manera que el lapse entre la sentència i la promulgació de les Normes fos el més breu possible. Una feina, un material, que igualment servirien per encarar la inexorable –aleshores sí- revisió del POUM.

Ja entenc que això és una feina poc vistosa, per no dir poc rendible electoralment. És feina de formigueta, d’evitar danys, que sempre és menys agraït i públic que apagar focs, però em sembla que és la feina que cal fer, sobretot si es té voluntat de govern. Si només es té voluntat de fer proclames altisonants als diaris, aleshores no.