Bye bye, Vidal (unes notes ràpides)

En un país on les dimissions són rara avis -sobretot les dimissions a temps- és una bona notícia la dimissió del ja ex-senador Vidal. Ho és, perquè representa una reparació -mínima, però reparació- d'unes declaracions estúpides, i una reparació feta immediatament.

Reconec que no ha estat mai sant de la meva devoció. No ho va ser per aquell malgirbat projecte de constitució (en vaig parlar aquí i aquí) ni per altra declaracions que li he sentit o llegit. Sempre m'ha semblat algú més il·luminat que savi, un aprofitat de la onada indepe, però amb molt poca substància política, ideològica, o intel·lectual.

De fet, però, és un més d'una espècie malauradament estesa al món independentista, en un sentit ampli (és a dir, en totes les opcions polítiques, i també en les instàncies civils, i mediàtiques). Una espècie que basa el seu discurs -si és que en té- en l'exabrupte, en el repte de veure qui la diu més grossa, en l'astracanada. Si Lenin va dir allò que l'esquerranisme és la malaltia infantil del comunisme, necessitaríem un Lenin estelat que definís aquesta malaltia infantil de l'independentisme, que recorda aquells rrrrrrrevolucionaris dels anys trenta, que en lloc de construir una república democràtica s'entretenien a veure qui deia l'atrocitat més gran contra borbons, frares i capellans. Així va anar.

Ens sobren, tots aquests il·luminats. Ens sobren, com ens sobren aquells del “Pus parla català, Déu li do glòria” i ens falten els fusterians “Pus parla català, vejam què diu". Ens sobren els que necessiten posar l'estelada més grossa a tot arreu, cremar fotos, i tots aquests actes simbòlics que només satisfan els convençuts i allunyen o refreden gent que prefereix -que preferim- gastar temps i energies en coses amb més contingut.

De fet, ens sobren també ximpleries com les declaracions de la consellera dient que els funcionaris tenen el dret de demanar festa per acompanyar el president Mas a judici. Els funcionaris tenen -tenim- dret a demanar festa, d'acord amb la llei, per a fer el que ens convingui. I no és feina de la consellera dir què hem de fer o de deixar de fer.

A veure si n'aprenem i deixem de donar munició a la caverna, i sobretot deixem de donar-los raons. Que insultin i inventin, no és agradable però ja hi estem acostumats. Que ho puguin fer amb bona part de raó per cagades pròpies ja és més emprenyador.

Dit això, de la mateixa manera que em semblava un despropòsit la persecució de què va ser objecte el jutge Vidal per la redacció de la constitució, també espero que si la fiscalia es posa en marxa per unes declaracions, ho faci per tota mena de declaracions -perquè, que jo sàpiga, només hi ha hagut aquestes declaracions- que puguin indicar alguna cosa delictiva. Per exemple, allò que la fiscalia afina, o que han destrossat no sé què. A veure si ara hi haurà declaracions de primera i de segona.  

(imatge extreta de la ccma, que espero que no em faci pagar drets)