divendres, 5 d’agost de 2016

Anella olímpica: no hi ha per on agafar-ho

Tradicionalment, als estius no hi ha notícies. És per això que es parlava de les serpents d'estiu, i de les aparicions del monstre del llac Ness per omplir pàgines d'uns diaris esquifits que, això sí, es continuen venent al preu de sempre. Enguany, però, hi ha el culebrot de la formació -o no- del nou (sic) govern (resic) que alegra el panorama.

No sé si és per aquesta atonia que el govern municipal de Tarragona ha decidit donar un cop de mà i ha generat un fet que comença a ser polèmic. Potser, però, ho ha fet confiant que passaria desapercebut. Em refereixo al tret de sortida de la futura gestió de la pomposament anomenada Anella Olímpica. Recapitulem, per al cas que aquest blog tingui lectors no tarragonins (o, ras i curt, tingui lectors). L'any que ve se celebraran, Dios mediante -perquè no sé si algú més ho pot arreglar, tal com va- els Jocs Mediterranis, una mena de succedani de jocs olímpics que el COI es va inventar per anar-los col·locant com una franquícia.

A un any vista, però, hi ha moltes incògnites: obres en marxa però amb un calendari ajustadíssim, i, sobretot, unes aportacions estatals que no només no acaben d'arribar, sinó que no es confirmen ni es desmenteixen, i que no sabem si l'actual alcalde accidental de Tarragona, un ex-diputat del PP, que va ser incapaç -o simplement no va voler- d'arrencar cap compromís en la legislatura de la majoria absoluta serà capaç, ara, d'aconseguir.

Amb aquest panorama, el ple de l'Ajuntament de Tarragona del passat 22 de juliol aprova una cosa que es diu “estudi de viabilitat per a la concessió administrativa de l’Anella Mediterrània dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 presentat per Santa Gadea Gestión, SL”. Aprovar vol dir començar-ne la tramitació i sotmetre'l a informació pública.

Començo per dir que no he vist tota la documentació. Parlo a partir del que ha sortit a la premsa i dels comentaris. Vol dir això que hi ha moltes dades que segurament m'agradaria conèixer millor. Però del que sí sé, hi ha algunes coses que no m'acaben de fer el pes.

Perquè es tramita? Aparentment perquè hi ha una mena d'oferta de l'empresa Santa Gadea Gestión SL. No sé què hi dirà, a l'expedient, però no crec que aquesta empresa sigui una mena de germaneta de la caritat que es va oferint desinteressadament als ajuntaments. Si s'han fixat en Tarragona és perquè hi han vist -o algú els ha fet veure- expectatives. Això, per part de l'empresa, no és il·legítim. Al capdavall, les empreses volen guanyar diners, i busquen les oportunitats de negoci on sigui.

El que passa és que aquest és un negoci una mica singular. De veritat Santa Gadea ha imaginat que, després dels Jocs, caldria gestionar això i ho podrien fer ells, i per això presenta una oferta, a veure si hi ha sort?. No m'ho acabo de creure. I, en tot cas, si fos així, la decisió sobre el model de gestió d'aquest patrimoni públic i d'aquest servei públic esportiu l'ha de prendre l'Ajuntament. El primer pas, doncs, hauria hagut de ser una decisió municipal -raonada, pública, assumida pel govern- de com s'ha de gestionar. I, si es considera que ha de ser una concessió, aleshores treure-ho a concurs.

Però aquí no, aquí algú pensa que això ho podria fer, i ho demana. I el govern, molt sol·lícit, diu “ah, doncs ara que ho diu, perquè no?”. És així? I un be negre. Tinc la intuïció -només intuïció- que el Govern es veu atrapat i es llença en mans d'una mena de prestamista -d'aquests que s'anuncien a la tv com si regalessin els diners, encara que són uns veritables usurers- i ho dissimula com pot. I ho ha de fer per a tapar un previsible forat de 9M€ de preteses aportacions de l'Estat que no s'han concretat mai -i això sol, la manca de concreció dels diners, ja ens hauria d'haver fet recular fa temps- i que no arribaran ni que demà mateix hi hagués un govern a Espanya.

Perquè, és clar, que aquestes instal·lacions s'haurien de gestionar després dels Jocs ja ho sabien, oi?. Vaja, no crec que se'ls hagi acudit ara que, després del 2017, hi ha el 2018. No tenien res pensat?. Com s'explica, doncs, que el tema s'introduís d'urgència i fora de l'ordre del dia al plenari del passat 22 de juliol?. Si no tenen calendaris, a l'Ajuntament, els en regalaré un amb molt de gust.

I una altra. La informació pública d'aquesta sol·licitud de gestió ha sortit al Butlletí oficial de la província -perquè encara anem així- del passat 4 d'agost, i a la seu electrònica de l'Ajuntament el 27 de juliol. Fins aquí, tot correcte. Però resulta que l'expedient només es pot consultar... a la Secció de Contractació i Obres de l'Ajuntament, i durant un mes des de la publicació. Això vol dir informació pública durant el mes d'agost, i només presencial.

L'Ajuntament que s'ha omplert la boca dient que vol fer de Tarragona una smart city és incapaç de facilitar l'accés telemàtic a l'expedient. Una cosa que no té res d'estrany -ara mateix és a informació pública el PDU del Centre recreatiu i turístic, i l'he pogut baixar del web de la Generalitat amb tota normalitat-. Però l'Ajuntament de Tarragona no ens ho vol posar fàcil, i ens demana, com si fóssim al 1982, que anem en persona a l'Ajuntament, i allí un funcionari ens traurà una caixa de papers, que haurem d'examinar segurament a peu dret, sense poder-ne obtenir fotocòpies -o potser sí, ves a saber-. Smart total, com es pot veure.

I al mes d'agost, és clar. El mes on la gent està més disposada a fer aquestes coses. Això passava sovint, abans -un abans molt antic- i fins i tot hi havia professors de dret administratiu que parlaven de “las notificaciones del mes de agosto”, una estratègia com una altra per a dificultar la informació pública. Tant era així que la Generalitat -no recordo si a la llei del 2002 o a la reforma del 2005- va regular que, en urbanisme.  els terminis s'ampliaven un més si coincidien totalment o parcialment amb el mes d'agost. Però a Tarragona, no. A Tarragona, continuem a l'any 1982. Ves que no ens demanin una pòlissa a les al·legacions...

I anem al contingut. He de dir, d'entrada, que no tinc cap prevenció per la gestió privada pel règim de concessió. De la mateixa manera que no la tinc per la gestió directa per part del sector públic. Sempre dependrà de com, de què, del context, de les condicions.

I aquest com, pel que sabem, no em genera cap mena de confiança. Pel que he entès -repeteixo un cop més: no he vist l'expedient- Santa Gadea construeix una piscina, cinc camps de futbol, i una residència esportiva, amb una inversió de 15M€. A canvi, obté la gestió d'aquests nous equipaments i del pavelló municipal de Camp-clar, i un canon anual d'entre 2,5 i 5 M€ durant 40 anys.


Preguntes:

La piscina és la mateixa per la qual l'Estat paga 3M€? O és una altra? Si és una altra, de veritat en calen dues? Què en farem, després dels Jocs? Si és la mateixa, l'Estat continua pagant aquests 3M€?.

Calen cinc camps de futbol més? Què en farem, després dels Jocs? Ja ho han pensat, o també s'hi posen ara?.
Ja hi ha esportistes per a la residència? I, posats a fer residència, perquè no es va fer, al seu dia, una vila olímpica com cal, sobretot per a fer ciutat? (em remeto al que vaig escriure fa gairebé tres anys, ho podeu veure aquí)

La gestió d'aquests equipaments deurà generar ingressos -entrades, lloguer, espais publicitaris, concessions de serveis- que cal sumar al canon. Vol dir això que el canon ha de pagar l'amortització de les inversions i les despeses de gestió, però que Santa Gadea cobra això més el rendiment que pugui treure de tot plegat. Les infraestructures tenen un període d'amortització de cinquanta anys, de manera que gairebé estaran amortitzades.

Ara bé, un préstec de 15M€ a tornar en 40 anys, si fem una simulació de préstec hipotecari al 2% a tornar en 40 anys, seria un total de 21.803.446€. I amb un canon de 2,5M€ -agafo la banda baixa- serien 100M€ pagats. Hi guanyen prop de 80M€, per a la gestió de tot. Una gestió amb la qual, potser, hi podrien guanyar i tot.

Falta saber, a més, la lletra menuda. Potser la concessió és format autopista radial de Madrid, en la qual el que fa la concessió -ara, l'Ajuntament- garanteix uns mínims d'utilització, i, per tant, de possibles ingressos, i si no s'hi arriba, van a càrrec seu. Com allò del Castor.

Clar que potser es pot dir que la gestió d'aquestes instal·lacions val això i més. Segur? No conec el detall de totes les instal·lacions que gestiona avui el Patronat Municipal d'Esports, però una ullada al seu pressupost de 2015 (el més recent que hi ha a la web municipal) ens diu que el PMT ho va fer tot amb un pressupost de 4.674.050€, dels quals només 1.407.800€ -un 30%- van ser aportació municipal, i la resta, alguna -poques- subvenció, i abonaments d'usuaris, espais publicitaris, etc.

Si la justificació de la gestió privada és l'estalvi -aquest és el mantra dels neoliberals- no sembla que hi hagi massa estalvi. Té tota la pinta de ser una fugida desesperada del Govern per a quadrar números, especialment perquè l'Estat espanyol -aquest estat que ens estima tant- els ha deixat plantats i amb un pam de nas. Té tota la pinta de posar-se en mans d'un usurer que s'aprofita d'una situació desesperada, que és el que fan els usurers de sempre. Té tota la pinta que el govern -o part del govern- s'avergonyeix d'aquesta mostra de capitalisme d'amiguets -el risc és públic, el benefici és privat- i intenta amagar-ho.

I segur que hi ha moltes més coses a dir. 


No hi ha per on agafar-ho.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada