Sobre l'àrea metropolitana de Tarragona

He defensat sempre la realitat metropolitana del Camp de Tarragona. Aquí mateix he publicat diversos apunts sobre el tema, ho he fet també en la premsa escrita, hi he dedicat articles i treballs de recerca, i també ho incloc en la docència universitària. Dic tot això no per a penjar-me medalles, sinó perquè s’entengui que és un tema que m’interessa molt, i de fa temps.

Per això m'interessa la menció que en va fer l’Alcalde de Tarragona en la conferència de ciutat del passat 28 de gener.

Celebro que la idea metropolitana comenci a fer-se un lloc en el misèrrim panorama del debat ciutadà, i m’agradaria que això no quedés en un parell de frases d’una conferència anual de lluïment . Tinc prou experiència sobre com se fa aquesta mena de discursos, i per això sóc molt escèptic. Ja veurem si hi ha alguna cosa més.

Però, atorgant el benefici del dubte, em temo molt que no hi ha una idea clara del que representa el fet metropolità. Hi ha una certa tendència a considerar l’àrea metropolitana com una altra escala administrativa. De la mateixa manera que hi ha comarques i província, doncs també àrees metropolitanes. I això explica l’expressió de l’Alcalde, quan diu: “Tarragona és, sense cap mena de dubte, la capital d’aquesta realitat metropolitana”.

(Obro parèntesi: la conferència és plena d’errades ortogràfiques i, sobretot, sintàctiques, i té la fraseologia pròpia de l’idiolecte polític. Si no saben fer-ho millor, m’ofereixo –a bon preu- per a la propera. Tanco parèntesi)

Capital metropolitana? Aquest és un concepte molt discutible. D’entrada, hauríem d’aclarir que una cosa és el concepte d’àrea metropolitana, i un altre el d’entitat metropolitana. En el primer cas, parlem d’un enfocament d’anàlisi territorial, de reconeixement d’una dinàmica territorial específica i diferent d’altres dinàmiques; en el segon cas, parlem d’un element institucional, propi del dret públic. Per entendre’ns, seria una distinció semblant a la que hi ha entre terme municipal i ajuntament, encara que no exactament la mateixa.

Parlar de capitalitats metropolitanes ens fa pensar en aquells marcs administratius de matriu jacobina, vertical, jeràrquica, completament allunyats del que és la naturalesa metropolitana, que és dinàmica, fluïda i en xarxa.

La institucionalització del fet metropolità –que és convenient- s’ha de fer a partir de les característiques d’aquest fet metropolità, i ha de ser essencialment útil, és a dir, dirigida a afrontar problemes concrets. I, en tot cas, es basa en una consideració diferent de l’espai, no per agregació –i menys encara per relacions jeràrquiques tipus capital/perifèria- sinó pel fet que la dinàmica metropolitana genera un espai propi, en el que les relacions superen els àmbits previs.

És aquest l’enfocament de l’Alcalde Ballesteros quan parla d’àrea metropolitana de Tarragona? Per ara, no m’ho sembla. M’agradaria pensar que, abans de començar a fer segons quines propostes –fins i tot si només són frases d’un discurs amb poca voluntat de materialització- hi hagués un exercici de reflexió, d’anàlisi, d’intel·ligència territorial, per a poder fer coses amb una base sòlida.

Molt em temo, però, que aquesta absurda i extemporània apel·lació a la capitalitat respon encara a la por escènica a ser titllat d’antitarragoní per part de la caspa centenària de la ciutat que es creu amb el dret de repartir patents de tarragonisme (i que s’ho continuarà creient si, acomplexats, alguns els fan cas). Una por que es pot veure reforçada amb el recent pacte amb l’inventor de l’expressió Barcelunya per alimentar l’hostilitat cap a Barcelona –de fet, l’hostilitat anticatalana tout court, que no enganyen ningú- i un tronat orgull provincià. Ja ho veurem. (Sobre aquest pacte, ja en parlaré més tard, que es mereix un apunt propi).

(fotografia extreta del web de Tarragona radio www.tarragonaradio.cat)