dijous, 9 d’abril de 2015

Àrea metropolitana del Camp de Tarragona?

La proximitat de les eleccions municipals propicia que alguns temes que no surten mai -o no surten prou- treguin el nas en declaracions, propostes, programes o articles, o el que sigui que candidatures de tota mena imaginin per atreure l'atenció del personal, que costa prou. 

Un d'aquests temes és el de l'articulació territorial del Camp de Tarragona i, especialment, el d'aquest tros de món més directament urbà, més vinculat a la conurbació Reus-Tarragona i el conjunt que formen amb uns altres municipis. Així, ara llegim o sentim propostes sobre una àrea metropolitana del Camp de Tarragona, o similars, amb una enorme lleugeresa, i, em temo, amb un gran desconeixement del que això pot ser.

El fet metropolità és complex, i es pot articular de moltes maneres, en funció de quin aspecte, de quina dinàmica metropolitana convé tractar. Perquè sembla que això no s'ha entès, que la dinàmica metropolitana és anterior -i condició necessària- a una possible institucionalització, i no s'hi val a parlar d'entitats metropolitanes si abans no hem definit per a fer què la volem. No és el mateix haver d’encarar una zona amb una gran mobilitat laboral, que una zona on les àrees residencials estan en contacte. En el primer cas, potser el poblament és més dispers, i posarem l’accent en la regulació de la mobilitat. En el segon, ens interessarà més generar instruments –tant de planificació com, sobretot, de gestió- de tipus urbanístic.

Què hi ha en comú? La consideració que estem parlant d’un escenari únic  que, en determinats àmbits, ha de funcionar de manera coordinada. Si és en transport públic, que no hi hagi compartiments estancs; si és en urbanisme, que la consideració de les necessitats i potencialitats –d’espais lliures, d’equipaments, d’habitatge protegit, de participació en les plusvàlues- es faci de manera unitària.

Això és molt diferent d’algunes de les coses sentides i llegides a Tarragona aquests dies, que més aviat pensen en termes d’administració local supramunicipal –que en part és veritat- de tipus provincial o similar –que no és el cas- i de qui mana –de quina ciutat mana, per sobre d’unes altres- de qui és capital, i bestieses semblants.

Potser que primer ens dediquem a conèixer i avaluar millor la realitat territorial del Camp de Tarragona (per cert, un topònim documentat almenys des de la geografia de Pere Gil, al segle XVII, però discutit per fervents partidaris de la província, que això sí que és de tota la vida). Analitzar el territori en clau –o en claus- metropolitanes, i fer propostes en aquesta mateixa clau i no en la carrinclona, casposa i cutre clau provinciana acomplexada que domina la vida tarragonina.

Em temo que demano massa.

(imatge extreta de www.territori.scot.cat) 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada