Notes sobre el projecte de constitució catalana (II)

Continuem amb els comentaris al projecte de constitució elaborat per Santiago Vidal i més gent. A l'apunt anterior, les consideracions generals. Aquí, notes a l’articulat.

Article 7.2. La institució jurídica dels aforats és considerada un privilegi inadmissible en un Estat democràtic de Dret, i per tant, es declara que totes les persones són iguals davant la llei, sense cap mena de distinció.

 La constitució s’ha de fer en positiu, en afirmacions, i no en negacions innecessàries. En aquest sentit, dient que totes les persones són iguals sense excepció, ja n’hi h prou. La resta, és voler aprofitar l’actual estat d’ànim contrari als aforats.

Article 10.4. L’Estat fomentarà el repartiment equitatiu de les tasques de la llar entre tots els seus membres, amb independència de gènere.

Les constitucions han de dir el que els toca dir, i com menys coses millor, però a més, el que no han de fer és el ridícul, i no perquè no calgui que les tasques de la llar es reparteixin equitativament, que cal, sinó perquè aquesta, en darrera instància, és una qüestió privada de cada llar –que cal que pugui ser assumida així, lliurement- però no pròpia d’un govern. A més, com s’ho faria? Entraria a cada llar? Dictaria uns mínims? Crearia una inspecció de tasques de la llar?

Article 11.3. Els drets bàsics a l’educació, la formació física i cultural, així com a l’esport, seran mereixedors d’especial cura, i gaudiran de prioritat en l’assignació pressupostària de la despesa pública.

Dues coses. Aquest apartat és inclòs a l’article sobre drets dels menors d’edat. L’educació, la formació física i cultural i l’esport deixen de ser drets quan tens 18 anys?. Segon, dir que “gaudiran de prioritat” i res és res. I si el que diu la constitució no es pot traduir en mandats clars, més val no dir-ho.  

Article 12. 2. Tots els ciutadans de Catalunya que en el termini d’un any a partir de la promulgació d’aquesta Constitució així ho escullin lliurement, podran gaudir de la doble nacionalitat, catalana i espanyola, sempre i quan Espanya en reconegui el seu dret a conservar-la.

Si aquesta disposició té un termini tancat de vigència, ha d’anar a les transitòries, que per això hi són.

Article 13. 3. Les pràctiques d’ús de vel integral que oculti la cara en espai públic, sota l’excusa de religió, no són mereixedores d’empara legal.

Aquest article és d’un oportunisme que fa fàstic. Cal posar al mateix nivell constitucional la llibertat religiosa i una regulació concreta i minoritària d’un aspecte d’una confessió específica? A més, això es diu, amb unes altres paraules, a l’article 15.2 (“Hom té el deure de poder ser identificat per l’Autoritat legítima si roman en espais públics. Ningú podrà portar el rostre ocult en la seva totalitat, a fi i efecte d’evitar la impunitat”) en el que també és un exercici oportunista. Crec que seria més prudent una remissió general a la seguretat i a la identificació, sense entrar en detalls de rostre ocult o vels integrals.

Article 18. 4. La llei regularà l’exercici del dret de vaga, sense cap altra limitació que el seu exercici de forma pacífica.

Ni que sigui per qüestions formals, caldria que primer es reconegués el dret de vaga, i després es digués que no tindrà més que aquesta limitació d’acord amb la llei.

Article 21. 3. Amb l’objectiu de deixar un planeta més net i saludable per a les futures generacions, la lluita contra la contaminació serà una prioritat de tots els plans públics de desenvolupament econòmic i actuacions sobre el territori.

Això de la “lluita contra la contaminació” sona a la prehistòria de l’ecologia. Potser millor parlar de la sostenibilitat, o d’un genèric respecte al medi.

Article 22. 2. La convocatòria d’eleccions i de referèndums, que seran lliures i universals, es competència exclusiva del Parlament.

Competència del Parlament?  Això seria un règim assembleari. La dissolució del Parlament i convocatòries d’eleccions ha de correspondre a la presidència de la república o al cap de govern, però no al mateix Parlament.

Article 23. 3. La remuneració de tots els càrrecs electes serà púbica. El seu sou serà fixat anyalment pel Parlament, i en qualsevol cas no podrà superar 10 vegades l’import de la renda bàsica de vida digna.

Una altra aportació feta segons el moment, i, a més, introduint un element –la renda bàsica de vida digna- que no és definit enlloc ni objecte de cap regulació.

Article 24. 1. Els mandats electorals tindran un límit de dues legislatures. Els càrrecs electes no podran tornar-se a presentar fins transcorregut un termini mínim de 10 anys.

2. Els electors podran demanar als tribunals de justícia competents, la celebració de referèndums revocatoris dels alcaldes, regidors i diputats que incompleixin sistemàticament el seu programa electoral.

3. La presentació de la demanda judicial haurà d’anar avalada per les signatures d’un mínim del 25% dels electors de la llista votada.

Se suposa que no es podran tornar a presentar al mateix càrrec. I, per cert, compten igual les legislatures completes que les escurçades per avançament electoral?

I com es prova que s’ha incomplert sistemàticament el programa electoral? Hi ha una part important de subjectivitat, en la interpretació dels programes. A més, en el supòsit d’un govern de coalició –gens improbable- i, per tant, de pacte de programes i de síntesi, qui avalua si la part renunciada o modificada és prou per a la revocació?

I, es clar, el 25 d’electors de la llista... Els electors ho són de totes les llistes, el que tenen les llistes és votants, i, com que el vot és secret, difícilment podrem identificar els votants fefaentment. Caldria parlar d’un percentatge del cens electoral afectat.

Article 28. 3. Hom té dret a l’habitatge digne. Tots els poders públics romanen obligats a tenir a disposició dels ciutadans en situació de pobresa i risc d’exclusió social, un percentatge mínim de pisos en règim de lloguer social equivalent al 10% del parc construït en cada municipi.

Tots els poders públics? I com s’ho reparteixen entre ells? I, sobretot, no es pot constitucionalitzar una proposta uniforme. Les necessitats d’habitatge són molt diferents al territori, de la mateixa manera que el parc d’habitatges, el poblament i la població també són molt diferents. Fossilitzar una solució única per a tots els municipis és ignorar la realitat.

Article 31. 1.Totes les persones físiques i jurídiques tenen el deure de contribuir al sosteniment de la despesa pública dins del marc d’un sistema tributari just i proporcional.

I cal afegir-hi: “i progressiu”.

Article 34. 2. Les relacions jurídiques de parelles de fet gaudeixen d’idèntics drets civils i socials que les famílies lligades per matrimoni.

Ara algú m’hauria d’explicar la diferència entre “matrimoni” i “relació jurídica de parella de fet”.