Un nou apunt d'urgència sobre BCN World

Si el País no ens enganya (i no crec que ho faci, perquè aquesta informació ja circulava fa força dies) es confirma la intenció que, al CRT, hi haurà habitatges. Per ser més exactes, es mantindrà la previsió d’habitatge –fonamentalment de segona residència- que ja hi ha havia. Ho podeu veure aquí

És a dir, els ressorts de casino/hotel i les zones comercials s’afegiran a l’aprofitament residencial previst, en lloc de substituir-lo. Com ja vaig dir en un apunt anterior, passem de voler canviar llits freds per llits calents, a sumar tota mena de llits. Ho podeu veure aquí

No hauria d’afegir gran cosa a aquest apunt. Potser qui ha de donar explicacions és algú altre; per exemple el diputat de CiU Albert Batet, que al ple del Parlament que va aprovar la llei deia una cosa com aquesta:

“Aquesta llei té dos condicionants indispensables, que són dos condicionants bàsics per fer la llei viable, que és un pla director urbanístic, adaptant-se al model de turisme que hem creat durant tots aquests anys, amb el pla de paisatge, amb el pla territorial, amb el PEIN, etcètera, amb el pla costaner, etcètera. Per tant, un pla director urbanístic, que no hi haurà habitatge, sinó que serà un pla director urbanístic en el qual hi haurà equipaments d’oci que crearan recursos i crearan riquesa.”

(extret de DSPCP núm. 63, de 29.05.14; les negretes són meves, el mal ús del relatiu és seu)  

En el fons, ja ens ho podíem pensar des del moment que Veremonte –que volia fer negoci amb el tot- va passar a ser un agent parcial més. Els que és queden, per ara, els casinos i hotels, que coneixen el seu ofici i que, segurament –no tots- tenen els recursos, només volen ocupar-se del seu negociat, i no entrar en promocions residencials. Per això se segrega la banana –les 150 ha- de la resta. Però, és clar, el CRT és unitari, i si l’aprofitament es concentra allí, vol dir que no n’hi ha a la resta. Per això s’ha inventat, en urbanisme, la figura de la reparcel·lació, que vol dir repartiment equitatiu de càrregues i beneficis dins el polígon.

Ha de ser un únic polígon el CRT? Aquesta era la idea de la llei 2/89. Quan es va fer el procés que va acabar amb el que ara és Port Aventura, hi havia dues afirmacions bàsiques per part dels defensors: que el parc necessitava habitatges, perquè si  no no se’n sortien, i que anava tot en un paquet, i per això s’expropiava i es formava el CRT. Vint-i-cinc anys després, el parc funciona... sense habitatges, i a més es vol trossejar.

Això torna al primer pla l’origen del CRT, l’expropiació. Si ja era difícil de defensar que es canviessin els usos i l’aprofitament, i això no generés dret a reversió,  ara resulta que, a més, es pot perdre el caràcter unitari de l’ordenació i de la gestió. M’agradaria que algun professional del dret s’ho mirés, però, sense ser-ne jo mateix, hi veig molts motius per a reclamar la reversió de les expropiacions.

En tot cas, ara caldrà veure el PDU. Tenint en compte la limitació del 30% de sòl urbanitzable, tindrem més densitat neta –els 2477 habitatges s’hauran de situar en menys sòl- malgrat que la bruta, calculada sobre la totalitat del CRT, sigui la mateixa (per això sí que es mantindrà la unitat del CRT!). Veurem si l’ocupació hotelera es fa amb aquella fórmula del condomini o no. I veure quines previsions hi haurà de quantificació i situació del 10% d’aprofitament mitjà, que s’haurà d’adequar al nou aprofitament. Per cert, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va aconseguir que Port Aventura es comprometés a construir tres-cents cinquanta habitatges en règim protegit en diferents municipis de les comarques del Camp de Tarragona en un termini de deu anys. Això era l’aplicació de les previsions de reserva d’un percentatge d’habitatge protegit sobre el total del sostre. Es manté aquest compromís? Es va materialitzar?

En fi, moltes incògnites, però, per part meva, la convicció que aquesta manera de fer és un desprestigi per l’urbanisme i per la cultura del planejament, i desarma moralment tots els qui pensem, com Nicolau M. Rubió i Tudurí, el pare del Regional Planning de Catalunya fa més de vuitanta anys:

“L’obstinada aplicació del pla, el no modificar-ne res sense profund estudi, farà que, a poc a poc, els elements que avui es combaten desfermats sobre el paisatge s’ordenin i es respectin entre ells. Per això, repeteixo, cal tenir la voluntat de seguir de dret envers la direcció que el pla territorial indica: res de desviat, ni cap esforç que sigui perdut”.