dimecres, 17 de desembre de 2014

Si no és un error, és una mentida

En tot aquest procés de BCN World he anat mantenint una postura crítica –sobretot, però no només, pels procediments- i una voluntat d'anàlisi basada en les dades i en el rigor, si voleu amb una intenció decodificadora de tot el que anava passant. No sé si ho he aconseguit, però aquesta era la meva intenció, anar aclarint conceptes, contrastant dades, i donant argument i elements per a l’anàlisi i les conclusions de cadascú.

La posició, més crítica que no pas favorable, ha anat acompanyada d’un cert possibilisme, de la voluntat de trobar escletxes per les quals redreçar el projecte –o, almenys, intentar-ho- i de separar el que, al meu entendre, poden ser prejudicis (o, si més, opinions que respecto però que no comparteixo; per exemple, la consideració del joc, que entenc que ha de respectar la llibertat de les persones –ningú obliga a jugar- i admetre que ara ja n’hi ha força, de joc possible).

Però si hi havia una idea bàsica que feia que no tingués una oposició frontal a BCN World és que em semblava –en passat- una bona oportunitat per a reconduir un potencial d’edificació força dispersa i producte turístic de baix valor afegit com era el potencial residencial heretat de Port Aventura. La possibilitat de transformar un potencial de 2.477 habitatges de segona residència en una altra ocupació, més eficient territorialment, i amb uns usos amb mes valor afegit –inclòs el joc, sí- em semblava una bona oportunitat. N’he parlat en aquest blog en diverses ocasions. I fins i tot he usat una expressió, que vaig sentir del director de l’Incasol, i motor urbanístic del projecte, Damià Calvet, en una jornada organitzada per la URV: “Canviem llits freds (la segona residència) per llits calents (hotels)”. Aquest em semblava, i ara també, un bon plantejament de l’operació, i fet amb la dimensió adequada, podria haver tingut resultats positius, assumint, això sí, un procés de presa de decisió i d’ordenació territorial que em sembla deficient. Però, en tot cas, es podia reconduir i, amb un cert optimisme, pensar que es podia arribar a un resultat acceptable malgrat els errors de procediment.

Això ho he anat defensant en aquest blog, i en intervencions públiques que he anat fent sobre BCN World. Però no sé si ho podré defensar més, perquè la premsa d’avui es fa ressò de la reunió del Consorci del CRT i de declaracions de Damià Calvet en el sentit que l’ordenació que farà el PDU possibilitarà els ressorts –els “Centres turístics integrats”- i mantindrà la possibilitat dels 2.477 habitatges vigent. Ho podeu veure aquíPer qui no vulgui anar-hi, el paràgraf fonamental:

“En canvi, el document ara en elaboració (i del qual s'hauria de tenir un primer document a finals de gener) sí que, en principi, mantindrà la zona residencial de prop de 2.500 habitatges previstos dins de l'àmbit del CRT, en terrenys propietat de La Caixa que queden fora del projecte de macrocomplex d'oci i joc i que, de fet, ja estan urbanitzats, tot i que mai no s'ha arribat a construir.”

O sigui, no en lloc de, sinó a més a més de. No “llits calents en lloc de llits freds” sinó llits freds i llits calents. No canviar un model –territorial i turístic- exhaurit i inviable, sinó posar més llenya al foc, insistir sobre la bombolla, enfortir el capitalisme de BOE –ara del DOGC- basat en les concessions, en la reserva, en les influències, en contra de la lliure empresa i de la competència lleial.


M’agradaria molt que aquest anunci a la premsa fos un malentès i fos desmentit pel Govern. Però si no és així, si realment l’operació és incrementar l’aprofitament i ampliar els usos, bo i mantenint el model anterior, ens hauran enganyat. En els dos anys que fa que dura això, ens han venut moltes vegades que es tractava de canviar el rumb, de fer una cosa diferent. I ara resulta que no, que és, senzillament, més del mateix. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada