Rafel Llussà, geògraf

Encara estupefacte per la notícia, ahir, de la sobtada mort de l’amic Rafel Llussà. Geògraf, manresà instal·lat a Girona, actualment degà de la Facultat de Lletres de la UdG, havia estat president de l’Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, a principis dels 2000. Allí ens havíem conegut, en els moments inicials de la constitució del Col·legi de Geògrafs a Catalunya, i del pas de l’AGPC –que en fou antecedent i un dels motors- al Col·legi. Aleshores va saber pilotar el canvi de rol de l’AGPC per a fer tàndem amb el Col·legi i repartir-se els papers, una decisió que el temps ha demostrat encertada. Encara fa poc més d’un any vam coincidir en una taula rodona amb motiu del 25è aniversari de l’AGPC.

El treball amb en Rafel era fàcil, o almenys ho va ser per mi els anys que vam coincidir. Un caràcter amable, gens cantellut,  i una absoluta predisposició a les solucions i a no complicar encara més les coses, tot plegat feia que les discussions fossin mínimes, i les decisions llisquessin amb facilitat, sense asprors.  

Tinc a les mans el llibre resum de la seva tesi  “Canvi industrial i projectes de desenvolupament al Bages i al Berguedà, 1975-1998” amb una dedicatòria generosíssima. Per a fer-se una idea de la seva generositat, només cal dir que aquest llibre porta una introducció d’ell mateix on explica la gènesi del llibre; dues pàgines i mitja, una de les quals dedicada íntegrament als agraïments a tothom, amb nom i cognoms, qui el va ajudar d’una manera o altra.

Ens havíem retrobat a través de les xarxes socials, i això ens permetia un mínim diàleg, fet de comentaris a notícies, i sempre, per part seva, amb un toc de bonhomia, és a dir, propi de bons homes, que és el que era, un home bo.

I ens ha deixat en plena feina, com a professor, com a geògraf, com a degà, amb tantes coses per a fer, i amb tanta capacitat per a fer-les. Rafel, una abraça tardana, i moltes gràcies per tot.

(imatge manllevada del Regió7)