Diumenge votaré dos cops

Diumenge votaré dos cops. No perquè tingui més vots que la resta de la gent, sinó perquè, a més de votar a les eleccions al Parlament europeu, m’acostaré a alguna de les taules del multireferèndum que hi hagi a Tarragona ciutat, i votaré. 

Ho faré, malgrat que el plantejament de les preguntes em sembla deficient –en alguns casos trampós i tot- i que m’agradaria que tot plegat fos una mica menys can penja-i-despenja, però hi aniré perquè, tot i això, crec que calen accions com aquesta per a obrir esquerdes ben amples a les consultes populars, a fer que la gent –nosaltres- s’expressi lliurement i pugui decidir molt més sobre el que ens afecta. 

Les reserves que he expressat s’arreglen amb més informació sobre les qüestions a debat i amb més implicació institucional, és a dir, donant-los un caràcter més oficial.

Però, en canvi, el que ha fet la Junta electoral central és prohibir-lo. La JEC ens tracta d’imbècils (o de menors d’edat incapaços de pensar) i diu que no pot ser que una cosa com aquesta ens influeixi en una jornada electoral. És a dir, que no som capaços de discernir què votem en cada cas. Aquesta és l’opinió que li mereixem, a la JEC? Aquesta és la qualitat de la democràcia que tenim?

Només per a demostrar-los que no sóc, que no vull ser, d’eixe món, cal votar. Que no vull que em diguin quan i com puc opinar. Que no em fa por contrastar la meva opinió amb la de la resta de la gent, que vull que em preguntin i vull respondre, i vull que la meva resposta –i la de tothom- serveixi per a prendre decisions. Per això hi aniré.