divendres, 4 d’abril de 2014

Els darrers canvis a BCN World (1)

He estat uns quants dies donant la tabarra per a obtenir els acords signats diumenge passat a Tarragona entre el Govern i el PSC (per cert, una relació desconcertant, que hauria de ser entre partits i no entre institució i partit) en relació al BCN World. Més que res perquè m’agrada comptar amb la font original i no parlar sobre el que diuen que han dit, segons un diari...
Ara ja tinc aquests acords –gràcies Xavier- i també la seva traducció parlamentària en forma d’esmena a la llei que ha de fer possible BCN World –gràcies Hortènsia i Pere-  de manera que puc anar més enllà de l’apunt d’urgència i parlar sobre els compromisos reals.
Els documents són quatre:
-       Acord entre Govern i PSC relatiu al contingut de la llei sobre el Centre recreatiu i turístic i normes sobre tributació, comerç i joc.
-       Acord entre Govern i PSC per a constituir un grup de treball per a resoldre aspectes no concretats a la llei.
-       Proposta de compromisos generals entre Govern i PSC per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
-       Esmenes transaccionades entre els grups parlamentaris de CiU i de PSC al projecte de llei.
Centrant-me en el tema urbanístic, que és el que conec més, el primer dels documents diu:
“Urbanisme
·         Atesa la voluntat de potenciar l’oferta turística d’aquest àmbit, facilitant la implantació d’activitat econòmica amb nous usos hotelers, centres de convencions, restauració, comercials i oci, que inclou teatres i casinos, es reordenarà l’àmbit mitjançant un Pla director urbanístic, que es cenyirà als límits que marquen el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, al Pla del Sistema Costaner, al PEIN i al Catàleg del Paisatge.
·         Així mateix, aquest PDU garantirà les corresponents cessions de sistemes i d’aprofitament mig.”
El segon document diu, a l’acord segon:
“2. Pel que fa al desenvolupament urbanístic del CRT, el Grup de treball determinarà la fórmula que permeti la participació del Grup parlamentari del PSC en els treballs de redacció del Pla director urbanístic que ha de reordenar l’àmbit del CRT, classificant i qualificant el sòl i fixant els paràmetres urbanístics que permetin el desenvolupament del (sic) projectes d’inversió turística objecte de la Llei, així com  un mecanisme de consulta prèvia a qualsevol de les seves aprovacions.”
El tercer document no fa referències explícites en aquest camp.
Finalment, el quart document és la concreció legislativa dels compromisos adquirits al primer document, i proposen que la Llei inclogui el text següent:
“2. El pla director urbanístic pot classificar i qualificar el sòl i establir la resta de determinacions a què fa referència l’article 56.6 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, de manera compatible amb les determinacions del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i d’acord amb el Pla director urbanístic del sistema costaner i el règim normatiu del Pla d’espais d’interès natural.
3. El pla director urbanístic ha d’establir, pels increments d’aprofitament, les reserves de sòl per a sistemes i de sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta que corresponguin, d’acord amb la legislació urbanística.
4. L’aprovació inicial i l’aprovació definitiva del pla director urbanístic requereixen l’informe previ favorable del Consorci del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou.
5. Fora de l’àrea del parc temàtic d’atraccions del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou no es poden instal·lar parcs temàtics d’atraccions, atraccions recreatives mecàniques, parcs aquàtics ni serveis complementaris propis dels parcs temàtics d’atraccions equivalents als existents en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc.
6. Amb independència dels canvis que es puguin produir com a conseqüència de les modificacions del planejament de l’àmbit del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, s’han de tenir en compte els valors i les reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona pel que fa a la configuració d’espais i edificacions.”

Vegem doncs les diferències al projecte de llei abans i després d’aquests acords. Són dues:
1. Una referència explícita a diversos instruments de planejament: el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el Pla director urbanístic del sistema costaner, el Pla d’espais d’interès natural i el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona.
2. Una referència explícita a les reserves de sòl per a sistemes i cessions referides a l’increment de l’aprofitament.
Què suposa això respecte al que preveia el projecte de llei original?. Doncs pràcticament res, i el pràcticament irrellevant. Vegem perquè.
En primer lloc, perquè els plans citats –el PTP, el PDUSC i el PEIN- ja necessàriament havien de ser tinguts en compte pel futur pla director. Pel principi de jerarquia normativa, en tractar-se de plans de caràcter general, el pla director no els pot contradir ni vulnerar. La referència és supèrflua, doncs, perquè no podien no tenir-los en compte. Que figuri de manera explícita a la llei no és cap problema, però no afegeix res. És com si digués que les empreses que operin al Centre recreatiu compliran el codi mercantil o la llei d’accessibilitat. Si la llei hagués de citar una per una totes les normatives que hauran de complir no acabaríem mai. Qualsevol pla urbanístic a Catalunya ha de respectar el Pla territorial corresponent, el Pla director del sistema costaner –si toca la costa, és clar- o el PEIN, si afecta un espai PEIN, sense que calgui dir-ho expressament. Per aquesta regla de tres, hi podrien haver afegit que es respectaran les àrees incloses a la Xarxa Natura 2000 (que no sé si n’hi ha cap, la veritat, i no tinc ganes de comprovar-ho).
El cas del Catàleg de paisatge és lleugerament diferent per la naturalesa del Catàleg, que no és ben bé un instrument de planejament com els altres. La seva posició dins el sistema d’ordenació territorial a Catalunya no és tan clara i, sobretot, el seu contingut no és determinant. Per això la llei parla dels valors i les reflexions, que és el que toca al Catàleg, que no arriba a més.
Per tant, d’entrada ja tenim que si la llei no digués tot això, els efectes legals serien exactament els mateixos. És una referència supèrflua, gratuïta, que no afegeix res, i que no modifica absolutament res.
I demà parlarem del contingut concret de cada un d’aquests plans per a saber en quin sentit afecta l’àmbit del CRT. Per avui, ja n’hi ha prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada