diumenge, 27 de gener de 2013

L'Ale, quin avorriment


Aquest personatge que és Alejandro Fernández, regidor a l’Ajuntament de Tarragona i diputat al Congrés espanyol, està tan encantat d’haver-se conegut, està tan convençut que és el geni polític de la ciutat de Tarragona i del món mundial –amb l’inestimable ajut dels qui li riuen les gràcies o li fan el joc, com ara l’alcalde Ballesteros- que ha passat de la gracieta ximple a la rebequeria insuportable. No és el primer cop. Ja va provocar una tempesta amb el tema del burca, que com tothom sap era una urgència i un drama tarragoní absolutament descriptible, va sembla que s’enfonsava el món... i res de res, més que alimentar l’immens i sempre afamat ego del personatge.

No costa gaire arribar a la conclusió que fa allò de què sovint s’acusa -el mateix PP ho fa- forces polítiques nacionalistes o independentistes –sí, és diferent- catalanes (i amb una part de raó, que consti): que amaguen amb la bandera realitats que no volen, o no poden, explicar.

I què pot voler amagar Alejandro Fernández? Això, evidentment, ho hauria de dir ell –i no ho farà perquè vol amagar-ho- de manera que només podem fer conjectures. Una mica com allò del cui prodest....


Pot voler amagar –però a escala local és una mica descabellat- escàndols del PP. N’hi ha per triar i remenar, però no deixa de ser curiós que, quan va petar el tema del burca, al maig-juny del 2009, també petava el presumpte finançament il·legal del PP (el presumpte va per l’il·legal, no pel finançament, que és ben real) i l’acusació del fiscal que un tal Luís Bárcenas havia cobrat suborns del Gurtel. Vaja, aquest Bárcenas torna a estar de moda ara, oi?

Però potser vol dissimular la inanitat del seu treball parlamentari. Comprovem-ho. La web del congrés de diputats (www.congreso.es) ens permet veure la tasca de cada diputat, i d'aquí he tret les dades. Si la web (per cert, en un escrupolós bilingüe... espanyol i anglès, com correspon un estat plurilingüe, respectuós i protector de totes les llengües) no està actualitzada, i hi ha més coses, encantat de saber-ho, però no crec perquè he mirat més diputats, i hi ha dades de gener de 2013.


I què ens diu la web? Doncs que les iniciatives parlamentàries del diputat Fernández (Alejandro) són 14. Per ser exactes, 9 preguntes escrites –presentades totes el mateix dia, i variacions sobre el mateix tema- i 5 sol·licituds de compareixença, presentades també d’una sola tacada, i del grup de compareixences pressupostàries. I intervencions? Li agrada molt parlar –sobretot escoltar-se- de manera que potser n’hi ha més. 

Doncs aquí les trobem. tres intervencions al Ple. Dues presentant proposicions no de llei del PP (4 minuts de presentació, i uns segons per dir que estan transaccionant esmenes; 5 minuts en l’altra); i un posicionament sobre una moció del PNB, 5 minuts.

Dues intervencions en comissió, per a posicionar-se sobre proposicions no de llei del grup socialista (4 minuts en cada cas). I dues intervencions més (7 minuts i una mica menys respectivament) per a dues tandes de sol·licituds de compareixença, del propi grup i dels altres.

I aquí s’acaba –per ara- la feina parlamentària del nostre amic. En un any, tot això. A més de votar disciplinadament i entusiasta la investidura d’aquest gran complidor de promeses que és Mariano Rajoy, i totes les retallades subsegüents. Per no haver-hi, no hi ha cap esmena als pressupostos, per al Mercat Central, per exemple -ja ho sé, la culpa és dels socialistes, com tot, diluvi universal inclòs; i es veu que els pressupostos actuals també- o cap esmena per a l'A-27, malgrat que diu que va veure com passaven els calés cap al tercer fil.

Ens vol amagar això, l’Ale? Que no pinta absolutament res a Madrid? Que l’enfant terrible –cada cop menys enfant i menys terrible- de la política tarragonina és un zero a l’esquerra –deu ser tot el que té a l’esquerra- al PP?

Sigui el que sigui, no cola, Alejandro. Ja et tenim molt vist. És un avorriment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada