A punt –sembla- d’aclarir-se la imperial decisió de Sheldon Adeson sobre la ubicació de l’Eurovegas, vull fer un nou apunt,. No per especificar el meu desacord amb aquest projecte –això ja ho vaig raonar aquí - sinó per afegir unes quantes coses sobre el procés, especialment de les opinions a la contra.
La proposta d’Eurovegas ha estat qüestionada –a més del model econòmic, territorial i turístic que suposa; de la pretensió de fer-se una legislació fiscal, laboral i antitabac a mida- per la solvència moral de l’empresa, relacionada amb investigacions sobre suborns i males pràctiques a las Vegas i a Macao. No pretenc que haguem d’ignorar aquest fet, i menys encara que el Govern pugui tractar alegrement amb empreses amb presumptes vinculacions mafioses però tinc la sensació que s’ha mirat amb lupa, amb una lupa que no sempre s’ha exigit a totes les empreses que han volgut invertir a Catalunya. No crec que absolutament totes les que ho fan, amb un major o menor grau de col·laboració governamental, estiguin completament netes de qualsevol pràctica dubtosa. El súmmum d’això va ser la peregrina idea d’IC-V-EUiA de fer comparèixer el personatge Adelson al Parlament, un absolut desconeixement del que representen les pràctiques parlamentàries. El Parlament controla al Govern, no als interlocutors del Govern. Si algun grup pensa que el Govern no ho està fent bé, o creu que ha de donar explicacions, té mecanismes per actuar, però l’objecte d’aquests mecanismes és el Govern. A veure si tenim més respecte per al Parlament.
Una segona qüestió ha estat la crítica a Adelson per la seva vinculació al partir republicà, i les donacions que hi ha fet. Si no ho tinc mal entès, els EUA són una democràcia –amb imperfeccions, segur, com totes- i el partit republicà és legal, de manera que pot l’Adelson pot tenir les simpaties polítiques que vulgui, faltaria més, ens agradin o no. I les donacions... són els seus calés, i en pot fer el que vulgui. A més, si ho sabem, és perquè es tracta de donacions públiques, no com les d’aquí, de manera que poques lliçons, en això.
I una de les coses que més m’ha empipat és la insistència en el fet que Adelson és jueu. M’ha recordat quan en Javier de la Rosa era presentat sistemàticament com “el financiero catalán” (vau sentir mai “el banquero gallego” per parlar de Mario Conde? Oi que no?). N he vist mai que es parli d’altres inversors estrangers segons si són gentils o no –si és que ha de ser aquesta la distinció- o menys encara de si són evangelistes, sunnis, sintoistes o el que sigui. Adelson és jueu i això és irrellevant per si ens agrada o no la proposta d’Eurovegas, i Adelson dóna suport al govern israelí amb tot el dret del món. O és que ara filtrarem les inversions estrangeres segons les simpaties polítiques dels principals accionistes de les empreses? Si ho hem de fer, francament, se m’acuden simpaties més preocupants que la d’una de les poques democràcies de l’Orient mitjà –també imperfecta, com totes, i penso que més que algunes altres-.
Vull dir amb tot això que ja tenim prou raons per estar en contra d’Eurovegas, i no ens podem permetre el luxe de disminuir-les per crítiques que no fa al cas. Sé que la majoria de l’oposició ha estat per raons de fons i no per aquestes, i que molta gent s’ha mogut per les raons de fons que comparteixo, però volia deixar-ho dit.
(imatge extreta del web de la Plataforma. Espero que no s'enfadin!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada