dimecres, 4 de juliol del 2012

Tarragona, smart city


Demà i demà passat (5 i 6 de juliol) té lloc a Tarragona el CiberÀgora, una trobada promoguda per l’Ajuntament de Tarragona i amb la participació –de tipus divers- de la URV i d’algunes empreses. I el motiu és el debat –sempre benvingut- sobre el concepte d’smart city i la indissimulada voluntat de l’Ajuntament per a portar Tarragona cap aquí.

Aquesta voluntat, expressada de manera explícita pel mateix alcalde Tarragona, i per altres membres del seu govern, va començar a quallar a partir del projecte de jardí vertical de la Tabacalera, on, entre jardí, pantalla gegant –per a veure la Roja, per exemple- i alguna cosa més, hi vam gastar un milió i mig d’euros del Plan E. I des d’aleshores, hi ha una veritable fal·lera per fer de Tarragona smart city. Tant és així que fa unes setmanes, un article més o menys crític amb això va ser animosament contestat per un tècnic municipal –no per cap membre del govern- poc menys que acusant els crítics de reaccionaris i d’oposar-se al progrés i a la modernitat.

Anem a pams. D’entrada, vull dir que em sembla saludable el debat sobre quines i aplicacions tecnològiques podem utilitzar i com per a millorar la gestió de la ciutat. El primer semàfor que es va instal·lar en una ciutat per a regular el trànsit devia ser vist com un objecte extraterrestre, i avui no sabríem passar-ne. Crec que hi ha moltes possibilitats, en les noves tecnologies, per a fer més eficient la gestió de les ciutats. Al capdavall, els SIG, ja habituals en molts ajuntaments –no en el de Tarragona, almenys com caldria- són de la mateixa família.

Per tant, crec que Tarragona fa bé de voler anar per aquest camí, almenys de manera general. Però, a la vegada, tinc unes quantes prevencions.

D’entrada, crec que hi ha una sobrevaloració de les aplicacions de les noves tecnologies, de manera general. No sé fins a quin punt pròpia de l’interès d’empreses productores per a vendre –per exemple, unes quantes de les participants a la CiberAgora- o si és producte de la novetat. Exactament de la mateixa manera que fa uns anys, tothom es posava a fer agendes 21 com a bojos, per alegria de les consultores ambientals.

Aquest enlluernament tecnològic ha estat magistralment tractat per .José Fariñas al seu blog, en un excel·lent –i treballadíssim, com tots els seus- post al qual em remeto http://elblogdefarina.blogspot.com.es/2012/01/smart-cities-los-inventos-del-tbo.html

Però aquestes serien reflexions amb caràcter general, i m'agradaria cenyir-me més al cas de Tarragona. A la qual són també són d'aplicació, és clar, però hi ha més coses a dir. Suposem -com a especulació- que sí, que aquestes tecnologies i procediments resulten tremendament eficaços en la millora de la gestió dels serveis urbans, que ens permeten enormes estalvis immediats en consums energètics, i que podem millorar els fluxos de trànsit, la capacitat de les clavegueres, la distribució d'aigua, etc. Ho podem aplicar a Tarragona?

Doncs en tinc seriosos dubtes, per diverses raons:

Per una qüestió de cultura de gestió. No vull desqualificar, en bloc, tot el personal de l'Ajuntament de Tarragona ni la seva capacitat d'aprendre coses noves, però em conec prou part del personal del que a priori li tocaria funcionar més amb això, i, sobretot, em conec l'estructura -si se'n pot dir així- de la casa, i també la manera d'entendre-la i de dirigir-la. I això amb caràcter transversal, és a dir, tant pel que fa a funcionaris com a governs, de tots els colors. Amb les excepcions que calgui -que n'hi ha a tot arreu- hi ha una enorme manca de visió de ciutat, i encara més dels instruments i organització bàsics d'una administració municipal moderna. Ja he dit abans que no hi ha un SIG com cal, però també caldria dir que la comunicació entre departaments és nul·la, que ningú pensa i treballa en les necessitats a quinze anys vista, que impera el curt termini i el “això no ho hem fet mai” o el “això sempre ho hem fet així” com a normes de funcionament. I també el tret per elevació, l'intent de corregir deficiències fent -sobre el paper- projectes ambiciosíssims que, a l'hora de la veritat, topen amb una maquinària feta de compartiments estancs on cadascú s'ha construït la parcel·la de feina que li ve de gust, sense criteris racionals, i sempre amb les portes preparades per a expulsar qualsevol cosa que no agrada (o que no se sap fer, o que no es vol fer) cap a un altre compartiment.

Per una qüestió de prioritats. Em temo que a Tarragona ens falta molt, a l'Ajuntament i a la ciutat, per a treure tot el suc possible a determinades aplicacions. Com he dit abans, encara ni hi ha un SIG en condicions, la informació sobre la realitat de la ciutat -urbanística, econòmica, social, etc- és fragmentada i insuficient, quan existeix, que no sol passar. Però, a més, no hi ha cap cultura de llarg termini, i algunes coses es fan perquè toca fer-les, però sense més transcendència, com ara el pla estratègic Tarragona 1999 o el recent Tarragona 2022 -em sembla que es deia així- que no va ser més que un altre exercici de cara a la galeria i de cap utilitat. Fins i tot en infraestructures bàsiques estem molt lluny d'on hauríem de ser. Si passegeu per Tarragona quan plou -una d'aquestes pluges mediterrànies, de tipus torrencial, que són les que ens toquen- veureu com ràpidament la ciutat s'entolla, en alguns llocs -tots, coneguts- amb un cert volum. Però no tenim dipòsits pluvials per a regular-ho, ni hem redimensionat i refet bona part de la xarxa de clavegueres. Una aplicació intel·ligent -perdó, smart- potser ens podrà dir quin volum cal recollir i a on, però si no tenim on fer-ho, no ens servirà de res. Tenim, doncs, unes altres prioritats, com segurament ja les teníem en lloc de fer un jardí vertical -algú va comptar la despesa necessària per al manteniment? Això és despesa corrent....- i encara més una pantalla gegant, i m'és igual si és per veure la vermella, la selecció catalana o el concurs de castells.

En definitiva, doncs, crec que hi ha unes altres prioritats, inclosa l'adquisició d'una cultura de ciutat que malauradament encara no tenim. Altrament, és com si, sabent que hi ha problemes d'habitatge social, ens plantegéssim si les cases a fer han de ser domòtiques. Està molt bé que hi hagi cases domòtiques, però potser que comencem, simplement, per tenir cases. Els experiments, amb gasosa. I si algú té ganes d'experimentar amb joguines noves, que no les pagui la ciutat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada