diumenge, 9 de gener del 2011

Nou Govern (2)


Sens dubte la novetat principal del Govern és el Conseller de Cultura per la seva procedència. La pirueta1 de Ferran Mascarell, que al matí era candidat a candidat a l'Alcaldia de Barcelona pel PSC, i a la tarda Conseller en un Govern de CiU és tota una novetat en l'escena política catalana. Hem vist més casos de supervivència político-governamental, però no a aquesta alçada.

Aquest canvi ha propiciat respostes dures, especialment de l'aparell més aparell del PSC, però també comentaris favorables a la permeabilitat ideològica, i, per extensió, a la transversalitat com a element desitjable en política, amb exemples dels EUA, on la col·laboració demòcrata-republicana no és un fet aïllat, encara que sigui estrany.

Comparteixo, en part, les opinions del blocaire Jordi Salvat (http://salvat.blogspot.com/2010/12/calen-mes-mascarells.html) tot i que crec que ens falten moltes coses perquè aquests moviments siguin menys estranys. Als exemples que posa -i deixant de banda la compartida devoció per The west wing, que alguna cosa hi té a veure- veiem que es tracta de sistemes polítics en els quals es voten persones i no partits, i, per tant, les persones s'han d'esforçar en tenir un perfil propi, i això facilita la comunicació. I la pregunta, doncs, és perquè no tenim llistes obertes?

Més enllà de l'habitual -i segurament ben dirigida- crítica a l'aparell dels partits, de vegades em pregunto si tenim una societat preparada per aquest salt. Sovint interpretem les actituds electorals -el vot, l'abstenció, el vot en blanc- des d'un punt de vista racional, producte de la reflexió. I em temo que oblidem que, en molts casos, simplement hi ha desinterès o passotisme. I no desinterès a causa dels polítics -allò de la desafecció- sinó producte de la ignorància. Similar a aquell vot que es basa en una imatge estereotipada i que no té ni idea del que proposa la força política a la qual es vota.

Vol dir això que no hem d'anar cap a llistes obertes -i hi ha més d'un tipus de llista oberta, no ho oblidem- i, per extensió, de sistema electoral? Al contrari. La democràcia només s'aprèn exercint-la. Però siguem conscients que això també implica deures a l'electorat. És molt còmode abominar de partits polítics -tots són iguals, són una merda...- sense assumir les pròpies responsabilitats.

I, amb tot això, Mascarell serà una escletxa per on començar a canviar? Molt em temo que no, que no va més enllà d'una molt hàbil maniobra política d'Artur Mas per a desconcertar encara més el PSC. I significatiu -i, per a mi, desencoratjador- que això es produeixi amb la Cultura, signe del pes que té la Cultura per al nou Govern. No ho han fet amb carteres de pes, com economia, governació, o política territorial. I, a la vegada, Mascarell pot dir que no ha canviat d'idees, però el Govern és col·legiat i solidari, i, per molt socialdemòcrata que sigui, haurà d'assumir moltes coses. Quan el Govern aprovi el projecte de llei que suprimeixi l'impost de successions, o les possibles -cada cop més, i potser inevitables, però això mereix un altre comentari- retallades de serveis, ho haurà d'assumir si us plau per força. Veurem el que dura. Potser un nou escenari, després de les eleccions espanyoles del 2012, propiciarà un tomb a la dreta. Aleshores arribarà allò d'agrair els serveis prestats...

1Pirueta: figura en què el dansaire o el gimnasta fa una volta o mitja volta sobre una sola cama, que fa d'eix, i sense canviar de lloc. DIEC (el subratllat és meu)   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada