diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tarraco, caspa fuit....

M'havia proposat deixar els temes més o menys territorials a banda, però la realitat és molt dura. Divendres, l'Ajuntament de Tarragona va acordar demanar que el Tramcamp es digui “de Tarragona” i no Camp. Faria riure si, tot plegat, no fes plorar.

Que Tarragona té tones i tones de caspa secular per treure's de sobre és sabut. Però que al segle XXI, amb les coses pendents que hi ha, ens dediquem a aquestes tonteries, i que ho faci un govern que es pretén progressista -i, segur, amb l'aplaudiment de la dreta tarragonina, que és una de les més miserables- ja clama al cel.

El que més m'emprenya és el pretès caràcter racional o científic, dient que “és el nom que més identifica el territori”. Serà el territori de la província espanyola! Mireu, si no, l'abast del projecte del Tramcamp. I ara ja podem tenir muntada una altre polèmica estúpida, com la de l'aeroport, o la de l'estació de l'AVE.

No n'aprendrem mai.  

dijous, 21 d’octubre del 2010

Atlas en construcció

Sempre he estat fascinat pels Atles. No sé si m'he dedicat a la geografia per això, o és a l'inrevés. Allò de l'ou i la gallina. Potser per això ho utilitzo com a metàfora d'aquest exercici de vanitat que és un blog. Els atles ens permeten fer-nos un idea del món, de com és i de com està estructurat. I sempre són en construcció, perquè el món canvia a cada moment. Borges va fer aquella narració d'uns cartògrafs que feien el mapa més exacte, a escala 1:1, i hi podria haver afegit la necessitat permanent d'actualització.

Ja fa molt de temps que em rondava pel cap de fer una cosa així, ni que sigui per opinar sobre les moltes i variades tonteries que es diuen sobre gairebé tot. De fet, fa cinc anys que escric a la premsa -al Punt de Tarragona- però allí em limito als temes de territori -Déu-n'hi-dó les ximpleries que se senten sobre això!- i no volia ni canviar-ho, ni, encara menys, abusar de la generositat del Punt.

Doncs, això, que a partir d'ara, em mullaré per aquí. A veure què passa.